Any 2030
Carta des del futur
Hola, em dic Laura i vaig néixer l’any 2010 en ple període de crisi econòmica, encara que jo no ho recordo molt. Ho sé perquè els meus pares m’expliquen com de malament ho van passar quan el pare es va quedar a l’atur i vam haver de canviar de pis, perquè els van pujar el lloguer d’un dia per l’altre. De petita vaig viure la pandèmia. Tenia deu anys quan va esclatar, però ja em feia càrrec que passàvem un moment excepcional i difícil. Les fotos d’aquells dos anys les omplen cares amb mascaretes, al parc, a casa o a l’escola. Van ser uns temps molt difícils, la crisi econòmica que arrossegàvem es va profunditzar i va morir molta gent contagiada pel coronavirus i les noves variants d’aquests que apareixien cada pocs mesos.
Els meus pares m’expliquen que quan eren joves, vivien amb la idea que el món aniria a millor, que les darreres generacions havien gaudit d’un progrés econòmic i social. Som l’any 2030, ara tinc vint anys i la sensació que tinc jo i els de la meva generació és la contrària. Ens aventurem a una època més difícil i més incerta.
Sé que el 2021 va ser un any clau. Per fer front a la crisi derivada de l’emergència sanitària, l’administració pública va fer un gran esforç per reactivar l’economia. Fou una finestra d’oportunitat en què el model econòmic es podria haver reformulat. Malauradament es va seguir amb les mateixes polítiques…
Sovint somio que tinc la possibilitat d’enviar una carta al passat, per fer-vos veure com canviarà el nostre dia a dia en el futur i el necessari que era actuar contra el canvi climàtic aleshores. Sento molta ràbia i frustració de pensar que els que éreu responsables no vàreu fer prou quan éreu a temps. Amb la vostra inacció heu condemnat a les noves generacions. Només cal veure les declaracions dels polítics cada cop que compareixen en alguna entrevista; tot són lamentacions per no haver actuat quan era necessari.
L’any 2030 no recordem gaire la COVID-19, no perquè no fos prou greu, però tenim d’altres problemes. Just aquesta setmana hem tingut uns incendis de sisena generació que s’han menjat la majoria del Montseny, es veu que els científics ja ho alertaven. Molts pobles de muntanya s’han evacuat i perdut totalment, per no parlar dels animals i les collites que han desaparegut…
Aquesta desgràcia ha impactat Catalunya després d’un hivern amb dos temporals seguits de pluja i mala mar molt forts. La gent del Delta de l’Ebre està organitzant manifestacions cada setmana, ja que amb la pèrdua de terres molts s’han hagut de mudar i deixar el conreu d’arròs enrere, sense ajudes de la Generalitat ni lloc on viure. Diuen que l’Ebre és les illes Fiji de Catalunya, perquè aviat serà sota l’aigua. Així com el Delta de l’Ebre, la platja de Barcelona també ha desaparegut, i totes les del Maresme. És sorprenent veure les fotos de fa vint anys, on es veuen les antigues platges plenes de gent, ara les onades piquen sobre els carrers de la ciutat.
Es fa molt pesat passar els estius avui en dia, l’època que tenim de vacances i fins a finals de setembre és la temporada de les onades de calor. La setmana passada el termòmetre arribava als 45 graus. Això vol dir que no es pot sortir de casa i quedar amb les amigues fins ben bé les 8 del vespre. Des de petita que els pares m’alerten dels perills d’agafar un cop de calor. I els hospitals ja estan saturats, sobretot d’avis i àvies que no tenen aire condicionat, sumat a un brot de dengue que hi ha des de l’any passat. Fa temps que els mosquits són perillosos, transmeten dengue i malària cada cop a més part del territori.
La gent jove estem cansades de sentir que abans el món no era així: no hi havia temporals tan forts, la vinya es collia al setembre, els mosquits no portaven tantes malalties i la gent no havia de fugir dels seus països per manca de menjar i aigua. Als adults els hi sap greu que hàgim de viure d’aquesta manera, m’expliquen que ja sabien què era això del canvi climàtic, que fins i tot es van declarar “l’emergència”.
Tant de bo pogués fer arribar aquest missatge als polítics de l’any 2021, perquè fessin de la crisi climàtica la seva prioritat. Els diria: encara sou a temps de canviar el futur. Però us cal actuar ja.
Laura, Barcelona agost de 2030.
Xarxa per la Justícia Climàtica 